De oneshot a oneshot i tiro perqué em toca

Aquests mesos he jugat un munt de Oneshots a Ludorussafa, disposen d'una gran varietat de partides, amb direcció de joc i sistemes molt diversos, l'oferta es sempre tant gran i jo tant novata que no m'hi podía estar de probar tot el que podía.

Diuen que s'aprèn jugant, no? Doncs a jugar.

Per a fer aquesta entrada al bloc he hagut de fer una visita a reclutament del server per a veure i fer memòria de totes les partides que he jugat desde maig que en són un bon grapat, un total de 23 partides (sense tenir en compte les campanyes, es clar).

La primera oneshot va ser "A través de la Bruma" de Savage Worlds i dirigida per Gato. Un grup de joves que ha viscut en un refugi (búnker) a les muntanyes amb un mestre (mentor), només sortiem del nostre amagatall pel bosc proper a caçar i entrenar, però un dia hem de sortir per força major. Sóc Alissa i tinc 13 anys, no sóc gaire forta però tinc poder de convicció. Va ser una Oneshot molt interessant, ja havia jugat Savage Worlds a taula i em va resultar bastant senzill adaptar-me a jugar online. La premisa inicial em va cridar molt l'atenció i no em va defraudar gens.

"La ceremonia del Samurai", una partida d'iniciació  (dues sessions) al sistema Leyenda de los 5 anillos, dirigida per UltimateXmen, en la pell d'una jove d'un clan menor entro al Torneig Topacio per superar el meu Gempukku i portar honor al meu clan.

"El robo de West Bank" de Vieja Escuela Salvaje Oeste dirigida per Txanpi. Ens van fer un encàrrec de robar un banc i portar el botí fins a una estació de tren. Una partida molt divertida i delirant en la que vaig riure molt. La meva Pj era una xinesa amb molt mala baba i amb les mans molt llargues.

"Paciente 13: abriendo los ojos." Una partida de terror psicològic amb una ambientació molt opresiva. De la mà de Gato vaig entrar en un estat d'angoixa constant, la incertesa de no saber que fer i no saber que nassos estaba passant. El terror m'encanta i vaig gaudir moltíssim d'aquesta sessió. Tot i que pensava que sería una oneshot perduda, ja portem dues sessions més i en vista d'una tercera. Sóc la pacient 39.

"La máscara del Vagabundo", la primera vegada que jugava 7ºMar, UltimateXmen em va porta fins a l'antiga Castella. Els crims del Vagabundo als ciutadans de la comarca ha deixat a tots una mica descolocats. Normalment el Vagabundo ajuda a la gent desvalguda pero ara va contra rics i pobres, gent honrada i gent detestable sense excepcions. Ens posem en la pell d'uns mercenaris per intentar atraparlo.

"Witchcraft: el último reportaje", partida dirigida per Soviet, era una vident fugitiva, per extrany que resulti el meu company acaba sent un expolicia.

"Carne Asada" hackeo de Ratas en las Paredes i dirigida per Gato, sóc Iris, una enginyera onírica que forma part d'un experiment de l'Agència que consisteix en entrar al món dels somnis per buscar i atrapar a criminals per tal de que les seves actituds delictives a la vida real desapareguin, en un intent d'inserció. Aquesta va ser la primera missió de camp, tot i que més endavant vaig poder dur a terme una altra missió "Baile de Máscaras" en la que vaig dur el mateix Pj. La idea de poder entrar als somnis dels altres em va cridar molt l'atenció.

"La niña de sus ojos" amb el sistema de D&D5 i dirigida per NachoG. Un pare desesperat demana ajuda a una aventurers per trobar la seva filla desapareguda, les sospites apunten a que han sigut els habitants del pantà els autors del segrest... En aquesta Oneshot en Nacho ens va donar l'oportunitat de crear un Pj, dur un pregenerat o portar Pj que ja teníem i va ser una de les ocasions en que Krista Alderson va tornar a sortir de missió.

"Haunted House" un sistema propi de Soviet i que es va dur a terme en dues sessions. El patriarca de la familia Calbert ha mort, ens deixa en herència el seu castell amb la condició de que els hereus "gaudeixin" d'una festa postfuneral allà. Lo que ells no saben es que el vell els hi ha preparat un munt de sorpreses i cap d'elles es lo que s'esperaven... En aquestes dues partides dono vida a Bianca, hereva de Calbert, agent federal i dominatrix en la intimitat.

"Iñiguito Jones" de Savage Worlds i dirigida per Txanpi es una parodia de Indiana Jones. Hem de trobar "al papa", un patriarca gitano desaparegut en el temple del arca perduda i que no ha tornat. Una partida totalment hilarant, com totes les que fa Txanpi, bogeria rere bogeria que fa que et passi el temps volant.

"Las islas del fin" de Savage Worlds i dirigida per Gato, sóc la Capitana Erina Kliwoski i formo part de la tripulació d'un Zepelin que viatja entre gran illes flotants. Una aventura plena d'acció que va posar al límit les nostres habilitats.

"Desastres adolescentes" de Kids on Bikes i dirigida per Nayade, va ser la meva primera presa de contacte amb aquest sistema. Encarno a Jules, un noi trans que acaba d'arribar al poble procedent de la gran ciutat. El consell municipal es bastant dur amb les normes i sembla que sempre estan d'acord. Que li ha passat a Marie-Anne? Aquesta partida va ser un Oneshot però em va agradar tant que vaig entrar a la campanya de KoB Elmoreville en la que dono vida a Kate.

La ciudad del barro, un sistema creat per Gato i Nebilim. La primera oneshot que vaig jugar va ser "El encargo de Aina" dirigida per Gato. La història es presenta en una València postapocalíptica plena de fang i aigua, els supervivents al desastre continuen la seva vida a la ciutat com poden. Un comerciant encarrega a un grup que recuperi quelcom molt important per al seu negoci. La Júlia Castells es una youtuber (artista-influencer) bastant famosa a València, sempre s'entera de tot i ho penja al seu canal, de família catalana está orgullosa de mostrar al seu públic tot el que pasa a la ciudad. Més endavant vam jugar una segona partida "El muerto en el maletero" dirigida aquesta vegada per Nebilim en la qual també dono vida a la youtuber.

"El asesinato de S.D" de Ratas en las paredes i dirigida per Gato. La premisa de la partida em va resultar força interessant, em desperto en un lloc que no conec, rodejada de desconeguts i amb un cadàver que tampoc sé qui és i sense recordar absolutament res de les últimes hores. Sóc la Henrrieta, tinc 63 anys i m'encanten les col.leccions de segells.

"Neonomicon" de Cthulhu Dark i dirigida per Gato. A la pell d'una agent del FBI, investigo amb el meu company i alguns col.laboradors una dotzena d'assassinats en sèrie. Un company del FBI encarregat del cas tambè ha desaparegut. Partida basada en el còmic Neonomicon. Aquesta partida es va allargar en dues sessions també.

"Operación Hermanas de Sangre" de Never Going Home i dirigida per Nayade. Un grup d'infermeres vingudes de diferents parts de les nacions aliades son cridades a una missió de gran importància. Han d'anar fins al front per atendre als ferits que no son capaços d'arribar fins a l'hospital més proper. El monstre que els ha atacat continua per les inmediacions i probablement siguin considerades menjar.

"Pasiones de Hollywood", Pbta de Pasión de las Pasiones i dirigida per Nayade. La cantant Regina, sortida del concurs La Voz Miami mitjançant els contactes del seu "una mica desagradable" representant, es comença a codejar amb famosos de la talla de Jolie i Pitt, no tot lo que llueix es or i menys a les cases dels famosos. La partida va ser una bogeria, tot i que en un moment donat un dels jugadors va fer un comentari trànsfob que l'Staff del server va tallar ràpidament. (Point for Ludorussafa)

"La metrópolis" de Ratas en las paredes i dirigida per Gato. Un equip militar d'assalt es enviat a investigar una zona remota d'Europa. Sóc la Coronel Patricia Wiggins i cap home es queda enrere, o potser sí...

I fins aquí totes les Oneshots que he jugat desde maig fins a setembre, sense comptar per suposat les campanyes de Baldur, Kids on Bikes, Space-Russafa que també han estat un munt de sessions.

A partir d'aquí anirè pujant mensualment les partides que vagi jugant i quines sensacions m´han aportat.